UE-Israel: canvi de discurs, no de polítiques
Vint mesos després de la massacre del 7 d’octubre del 2023 per part de Hamàs, el “dret a l’autodefensa” d’Israel ja no ho empara tot. La incomoditat política comença a fer forat a Europa. Després de més de 53.000 morts, 120.000 ferits i més del 60% dels edificis de Gaza destruïts, la Unió Europea ja no pot seguir mirant cap a una altra banda. L’enduriment dels bombardejos israelians sobre la Franja arriba, a més, després de la gira de Donald Trump per l'Orient Mitjà amb una agenda més carregada d’interessos comercials (i familiars) que de posar límits a l’aniquilació dels gazians, i s’acompanya d’una cada cop més desacomplexada retòrica de la deshumanització dels palestins per part de l’ala més extremista del govern de Benjamin Netanyahu.
En les últimes setmanes, ordres d’evacuació gairebé diàries criden a desallotjar el sud de Gaza, s’han intensificat els bombardejos sobre població i infraestructures civils, s’utilitza la fam com a arma de guerra i l’ocupació de territoris amb voluntat de conquesta s’ha convertit en un objectiu explícit, com confirmava el ministre de Finances, l’ultradretà Bezalel Smotrich.
La guerra a Gaza és ja una operació de neteja ètnica que fa insostenible la connivència silenciosa d’una part important d’Occident. La setmana passada, la Comissió Europea va anunciar que revisarà l'Acord d'Associació UE-Israel, un pacte de lliure comerç que regula les relacions polítiques i econòmiques entre les dues parts. Un gir simbòlic que encara compta amb l’oposició explícita d’una desena de països de la Unió, entre els quals Alemanya, Itàlia, Grècia, Hongria i la República Txeca. Suècia va proposar imposar sancions concretes contra membres del govern israelià, i Espanya, França i Bèlgica continuen demanant més contundència a la Unió. La UE és el principal soci comercial d'Israel, per valor de més de 45.000 milions d'euros anuals, i això continua intacte. No hi ha, de moment, sancions previstes. La decisió presa la setmana passada implica que l'executiu de Brussel·les obrirà ara una investigació per establir si Israel ha violat les obligacions en matèria de drets humans que recull l'article 2 de l'Acord d'Associació, vigent des de l’any 2000. Com si les evidències d’aquestes violacions no fossin encara prou clares.
En els últims dies, a més, el Regne Unit, França i el Canadà han emès un comunicat demanant una aturada de les operacions militars israelianes, qualificant d’intolerable el patiment humà que es viu a Gaza i recordant que el desplaçament forçat de població és contrari al dret internacional humanitari. Però també es reserven la possibilitat d'emprendre accions, incloent-hi les sancions, per a més endavant. La resposta de Benjamin Netanyahu ha estat acusar els governs de Londres, París i Ottawa de fer costar a Hamàs.
La nova retòrica comunitària parla d’accions “desproporcionades” i “moralment injustificables” però, sobretot, parla. La diplomàcia europea, cada cop més afeblida, víctima de la doble moral que dicta la reacció dels Vint-i-set a Ucraïna i Gaza, de les retallades pressupostàries i de l’estratègia implacable d’Ursula von der Leyen per anar concentrant poder i representació a la Comissió, malda per trobar un espai propi en qualsevol escenari negociador.
En aquest context, la tensió ha anat augmentant, fins i tot, dins les mateixes institucions europees. Ara fa un any, més de 1.500 funcionaris de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i diverses agències de la UE van signar una carta acusant la Unió d'apatia davant la difícil situació que viuen els palestins. Des d’aleshores, la seva presència minoritària, però constant, ha estat un recordatori diari, davant les institucions, del que consideren un fracàs europeu fruit de la inacció i la nul·la capacitat d’influència per millorar la situació sobre el terreny. Ara, dos milers de funcionaris han tornat a fer arribar una nova carta de protesta a les institucions denunciant que la revisió de l’acord comercial queda curta i arriba “devastadorament tard”, i exigeixen aturar el subministrament d’armes a Israel i oferir un suport més explícit a la feina del Tribunal Penal Internacional.
En les últimes hores, fins i tot Alemanya s’ha començat a moure. El nou canceller, Friedrich Merz, ha advertit que Israel “està sobrepassant els límits” i que aquests últims atacs sobre la població civil “ja no es poden justificar com una lluita contra el terrorisme”. Però ja fa mesos que Benjamin Netanyahu va eliminar qualsevol noció de límits en la desmesura d’una estratègia desplegada des de la certesa de la impunitat que li ha garantit fins ara la UE. L’Europa de les paraules aixeca el to en un conflicte on les organitzacions internacionals, els tribunals i les missions humanitàries s’han sentit cada cop més relegades a la impotència. Cal anar més enllà.