Una universitat cega davant la igualtat
La universitat del segle XXI s’assembla a un trencaclosques on una peça clau, la de la igualtat de gènere, no acaba d’encaixar. Així ho mostra l’últim informe de la Xarxa Vives sobre la perspectiva de gènere en la docència, publicat aquest mateix mes de setembre. Per als qui no teniu al radar aquesta xarxa, sapigueu que és l’associació d’universitats de les terres de llengua i cultura catalanes. L’informe en qüestió recull dades de 20 universitats i les autores, María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González, així com la col·laboradora Julia Cimas Sánchez, són de la Universitat d’Alacant.
Què ens mostra aquesta publicació que gairebé ha passat desapercebuda per al públic? Doncs que som capaços de posar dones a impartir lliçons inaugurals, però deixem que les assignatures de gènere s’esvaeixin dels plans d’estudi. Creem unitats d’igualtat, però no ens atrevim a tocar el cor de què s’ensenya i com s’avalua.
Imagineu una aula on les teories que s’estudien semblen escrites només per una meitat de la humanitat. On els exemples invisibilitzen les aportacions de les dones i on les pràctiques perpetuen rols que la societat intenta superar. El repte no és només sumar dones, sinó restar biaixos. Per què els treballs de recerca amb perspectiva de gènere són encara l’excepció? Per què la innovació docent en aquest camp és un camí poc transitat? Doncs perquè allò que no es mesura no existeix, i allò que no es reconeix, no es fa. Les tasques vinculades a la igualtat segueixen sent les grans ignorades en la carrera professional acadèmica.
Hi ha, però, raons per a l’optimisme. Per descomptat. El mateix informe assenyala que les universitats que han apostat seriosament per guies docents transformadores, per adaptacions curriculars sensibles o per premis a recerques inclusives han obert escletxes de canvi real. Són espais on la igualtat ha deixat de ser un discurs per convertir-se en una pràctica.
D’entre tot el contingut sucós d’aquest informe, una frase se m’ha aparegut plena de llumetes: innovar també és incorporar la perspectiva de gènere. Doncs, això, col·legues, deixem-nos de romanços (i de biaixos) i innovem. Sigui quina sigui l’àrea de coneixement a la qual us dediqueu, aposteu per un enfocament transversal en totes les àrees del coneixement. I si penseu que us cal formació o més informació, trobareu especialistes que us en poden facilitar. Feu una ullada a aquest informe de la Xarxa Vives (és de lliure accés) i hi trobareu referents per on estirar el fil.
Fem un esforç per passar de tenir “consciència de gènere” a ser “universitats transformadores”. De deixar de veure la igualtat com un complement i entendre-la com els fonaments sobre els quals es construeix el coneixement. Una universitat veritablement excel·lent no pot ser cega a la realitat de la meitat de la seva comunitat. La qüestió no és si podem afegir la perspectiva de gènere a la docència, sinó si podem concebre una docència sense tenir-la en compte. La resposta, definitivament, és no.