El valencià a Europa
Les Corts Valencianes reprovaran el ministre d'Exteriors espanyol, J. Manuel Albares, “per menysprear el valencià”, segons va anunciar el president valencià, Carlos Mazón, que no para de xutar pilotes endavant, per allò que qui dia passa any empeny. La nova martingala mazonesca, però, és un exemple especialment recargolat (i especialment preocupant) de com el cinisme i la mentida de certs discursos polítics acaben generant el que coneixem com a fets alternatius: una versió de la realitat completament falsejada que aspira a presentar-se com a vertadera.
Mazón acusa Albares de falta de sensibilitat amb el valencià, perquè no en demana l'oficialitat a Europa. Albares, en efecte, procura esquivar les trampes dels secessionistes lingüístics i es refereix sempre al català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials a l'Estat que el govern espanyol proposa ara com a oficials a la UE. En una entrevista a Onda Cero, el periodista Alsina li va preguntar repetidament pel “valencià”, i Albares no va sortir del seu guió: euskera, gallec i català. La clau de la tergiversació es troba en el fet que “valencià” és el nom oficial de la llengua catalana al País Valencià, d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia. Una denominació que en el seu moment va voler ser de consens però que el nacionalisme espanyol esprem a fons per promoure la confusió i el blaverisme: la reivindicació d'una inexistent llengua valenciana, suposadament diferent de la catalana.
Mazón, doncs, fingeix indignació per una discriminació contra el valencià a Europa que no s'ha produït, mentre el govern que ell presideix té l'arraconament i l'ofec del valencià com la seva única i obsessiva política lingüística. Tant pel seu acord de pressupostos com per pròpia convicció, l'ofensiva de la tenalla PP-Vox contra la llengua dels valencians és constant: persecució contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, supressió o arraconament del valencià i de la televisió pública, declaració d'Alacant com a ciutat castellanoparlant, imposició d'un topònim absurd com “Valéncia”, promoció de discursos i teories anti o acientífiques, etc. Per què incorre Mazón en aquesta contradicció?
Ho fa perquè, en el context valencià, Mazón i el seu govern tracten el “valencià” com a “català”, i per tant com un objectiu que cal abatre. En el context europeu, en canvi, fan veure que el “valencià” és un idioma diferenciat, que serveix per acusar Albares i el govern espanyol d'una discriminació que no s'ha produït. Ataquen així el seu altre gran enemic, que és el govern sanchista. A partir d'un plantejament fals, per tant, arriben a desenvolupar un doble discurs que també és fals, i que converteix la llengua en element de crispació i fractura social, a través de la desinformació i dels discursos anticientífics. De tot això, el PP (Vox no ho sé) n'és perfectament conscient, però abraça sense dubtar-ho el camí de la filologia recreativa i de la confrontació social amb la llengua com a excusa. Ho fa perquè s'hi troba (s'hi ha trobat sempre) perfectament còmode.