La valoració dels serveis de la Generalitat
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsComprendrà el lector que, en el moment del nostre darrer fonograma, només podíem donar a títol informatiu la sensacional notícia del disgust produït a la Generalitat per l’aprovació, per part del govern, del decret fixant les normes per a la valoració dels serveis traspassats o a traspassar a la Generalitat. Teníem la notícia pel millor conducte possible, però la nostra norma ha estat sempre no crear més dificultats de les que hi ha, sobretot quan es tracta dels interessos superiors de Catalunya. En aquest moment, però, que els corresponsals a Barcelona dels diaris de Madrid confirmen i amplien la notícia, nosaltres també confirmem el que diguérem i hi afegirem que la diferència econòmica que hi ha entre la valoració que proposava la Generalitat i la calculada per ministre d’Hisenda, en el decret aprovat pel darrer Consell, és de cinquanta milions a favor de l’Estat. La Generalitat havia fet els seus càlculs a base d’elements fixos: el territori i la població de Catalunya. El ministre d’Hisenda els ha fets a base d’elements certament controlables, però molt baixos; les necessitats de la regió calculades a base dels últims pressupostos, els quals, com tothom sap, deixaven molt serveis indotats. Aquests diferència de valoració importa, com dèiem, cinquanta milions a favor de l’Estat. Els corresponsals dels diaris de Madrid a Barcelona accentuen, aquest vespre, la nota de propensió a la negociació, que s’observa a la Generalitat, respecte a aquest afer. Els redactors polítics dels diaris del vespre a Madrid demostren, per contra, que el decret esmentat fou imposat pel senyor Viñuales en el Consell de Ministres, després d’una prèvia conferència amb el senyor Azaña. És a dir, amb l’aprovació implícita del president del Consell. Si les coses fossin així, tindrien la màxima gravetat. Si, en la política del país, dominés una mica de dignitat de caràcter i la responsabilitat de les posicions personals, hi hauria en aquest problema no una, sinó mil causes de crisi. El cert és que hom manté les posicions de pasteleig més delirant a base de picar dels serveis. […] El senyor Hurtado, que donà la fórmula per al traspàs de la Justícia, reservà per a l’Estat central el ministeri fiscal. En el moment de traspassar l’Ordre Públic -ja hi som- la disparitat en els serveis de justícia -car ara els fiscals depenen de l’Estat i els altres serveis depenen de la Generalitat- provocarà grans dificultats, i és que Catalunya ha tingut a Madrid, durant aquests últims mesos, uns negociadors pèssims, tronadíssims i arrilats. […]
