Vampiresses d’ahir i d’avui

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa iniciadora fou, sens dubte de cap mena, la mai prou oblidada Francesca Bertini, que amb les seves mans de dits crispats i gest felí, despentinava els pobres galants en les escenes culminants d’amor. Abillada amb túniques que feien ressorgir el record de l’antiga Grècia; amb gesticulacions ampul·loses i unes ulleres profundes, suggeridores de passions tempestuoses, que menaven la seva posseïdora a cargolaments inversemblants, cellajunta i tràgicament teatral. Fou la més vamp de totes les seves companyes italianes, puix que Pina Menichelli s’acontentava només de lluir, entre els llavis mig desclosos, les seves dents, mentre feia el cap enrere, espolsant-se la crinera com un lleó emmandrit que es desvetllés. [...] Per tal de donar més relleu a les protagonistes rosses, ideals, d’ulls blaus, plens d’innocència, i posat de col·legiala, els ianquis crearen la dona fatal, perversa i bruna, que en un no-res es feia seus els galants. [...] Nita Naldi: bruna, com les seves predecessores, amb ulls d’ametlló, negríssims, el mateix que els seus cabells, recollits en tannara, amb unes formes exuberants i una sina opulenta. Sensual de cap a peus: una dona amb sentits i sense sentiments, que, en Sangre y arena, feia enfollir d’amor el pobre Valentino. [...] Però els directors ianquis s’adonaren, excel·lents coneixedors de la volubilitat del públic, que ja s’havia estandarditzat massa la vamp bruna; i, un bon dia, llançaren, amb el megàfon de la seva propaganda per endavant, un film i una nova vampiressa, desconeguda fins llavors. [...] Era una xicota amb un cos de noi, [...] amb uns cabells rossos i estirats, boca de llavis desdibuixats [...] i celles de verge bizantina. El nom, Greta Garbo. I el món restà astorat. ¿”Allò” podia desvetllar grans passions? “Allò” que només semblava una dona, que ni es bellugava ni s’estremia, ni deixava gairebé traslluir els seus pensaments, ja que calia endevinar-los, ni duia cap piga a la galta, ¿era una vamp? I el públic reaccionà una mica desfavorablement; i no hauria canviat de parer si els ianquis no haguessin imposat Greta amb una propaganda que envoltava de misteri i tenebres la vida senzilla de la star. Ompliren els cinemes de films d’ella, i Greta s’imposà perquè la imposaren. [...] La Marlene Dietrich, dona intel·ligent, procedí d’una manera inversemblant, alterant els costums de les seves companyes: es cobrí púdicament la sina i descobrí les cames, amb unes faldilletes minses, curtes, un xic més avall del ventre i un xic més amunt d’on la prudència exigeix. I això agradà. El públic desconeixia l’anatomia d’aquesta part extrema de les vamps, i s’embadalí. [...]