La veritable crisi de la Xina

Les notícies sobre la Xina avui dia se centren principalment en els esdeveniments geopolítics, especialment la rivalitat entre la Xina i els Estats Units. Però els 1.400 milions d'habitants de la Xina, tot i que són conscients d'aquestes qüestions, estan més preocupats per un problema que els afecta molt més de prop: la reducció de les seves famílies.

Durant mil·lennis, els valors confucians han definit la família com a essencial per a l'ordre social i l'harmonia, i les relacions familiars han tingut un paper fonamental a l'hora d'afrontar reptes com la competència per la terra i els recursos. Els fills s'encarregaven de les granges i els negocis, i cuidaven els seus pares ancians. Les filles ampliaven la família a través del matrimoni i creaven grans xarxes extenses que exercien funcions econòmiques i socials fonamentals, com la construcció d'escoles i la resolució de disputes —funcions que a Europa podrien haver estat exercides per l'Església.

Aquesta estructura econòmica i social bàsica va sobreviure fins i tot als trasbalsos de les dècades del 1950 al 1970, quan el nou règim comunista va animar la gent a viure en dormitoris (allunyats de les seves famílies, inclosos els seus cònjuges) i a enviar als seus fills a guarderies i internats estatals per augmentar la productivitat laboral.

No obstant això, avui dia la família xinesa està en crisi a causa del descens vertiginós de la taxa de fertilitat, que va passar de 7,51 fills per dona el 1963 (el seu màxim modern) a només un fill per dona el 2023. Aquest col·lapse demogràfic està posant en perill l'economia, la societat i la política del país.

Les arrels dels problemes de fertilitat de la Xina són profundes. La població xinesa es va més que duplicar entre el 1900 i el 1979, en què va passar de 400 milions a 969 milions. L'escassetat d'aliments era tan habitual durant aquest període que la Xina va arribar a ser coneguda com "la terra de la fam". Entre el 1959 i el 1961, el país va patir la pitjor fam de la història, amb entre 20 i 45 milions de morts a conseqüència de l'alta densitat de població i d'unes polítiques governamentals profundament errònies. Per això, a partir de la dècada de 1970, el Govern xinès va introduir estrictes lleis de planificació familiar que, durant dècades, van limitar la majoria de les llars xineses a tenir un sol fill.

Però les lleis de planificació familiar són només una part de la història. Malgrat que l'ara infame política del fill únic de la Xina es va flexibilitzar el 2016, i va passar a dos fills, i després el 2021 a tres, les taxes de fertilitat no han augmentat.

I, a diferència d'altres països que lluiten contra les baixes taxes de fertilitat, com el Japó i Corea del Sud, la Xina continua sent un país pobre. Segons les dades més recents (del 2022), la renda mitjana disponible per càpita de la Xina és de 6.224 dòlars (17 dòlars al dia) per als 944 milions de persones que viuen en zones urbanes, i de només 2.777 dòlars (7,6 dòlars al dia) per als 465 milions que viuen en zones rurals. Als Estats Units, aquesta xifra és de 63.589 dòlars. Fins i tot tenint en compte que els preus als EUA són més elevats, la diferència és enorme. A això s'hi afegeixen les limitades oportunitats econòmiques per als joves, inclosos els que tenen títols universitaris, per la qual cosa les llars xineses simplement no poden permetre's tenir més fills.

La nova generació de pares xinesos s'enfronta a un obstacle psicològic addicional, derivat de la seva falta d'experiència directa amb famílies nombroses. La gran majoria van créixer com a fills únics, en llars amb dos progenitors que també eren fills únics, a més de quatre avis. No tenien cosins ni germans amb els quals jugar, però sí que comptaven amb un gran nombre de cuidadors adults. Com a resultat, molts no valoren les famílies nombroses i troben la idea aclaparadora. 

Però tots aquests cuidadors impliquen una gran dependència a mesura que les generacions envelleixen. Una cohort petita i cada vegada més reduïda de xinesos en edat de treballar, que opera en un mercat laboral caracteritzat per l'escassetat d'oportunitats i salaris baixos, sustenta ara una població major i creixent de jubilats, que tenen un accés limitat a les pensions i a l'assistència sanitària. I les seves responsabilitats van més enllà de les finances, ja que inclouen el suport físic i emocional.

Per si no fos prou, cada jove és també l'únic motiu d'orgull per als seus pares i avis, que han dedicat col·lectivament les seves vides —el seu temps, energia i diners— a preparar-lo per a l'èxit. Els joves adults ara han de guanyar-se tots els sacrificis que els seus cuidadors van fer per ells, compensant efectivament els seus pares i avis pels fills i nets que mai van néixer.

Aquesta càrrega de responsabilitat se sent des de la infància. Els patis de l’escola estan pràcticament buits i els parcs estan ocupats principalment per jubilats, fins i tot després de l’escola i els caps de setmana. És més probable que els infants estiguin a casa estudiant que jugant a l'aire lliure. Tota aquesta pressió pot estar alimentant l'augment de les taxes de depressió i suïcidi entre els joves i els joves adults.

La situació empitjorarà. El menor creixement econòmic –que ja ha portat la desocupació juvenil a màxims històrics–continuarà limitant el mercat laboral, intensificarà la ja feroç competència per les escasses oportunitats i dificultarà la capacitat del Govern per augmentar les pensions.

El Govern xinès té un gran interès a abordar la crisi de les famílies del país. Els problemes econòmics i socials tendeixen a evolucionar de manera impredictible i poden derivar fàcilment en inestabilitat política. Encara que el Govern ha aplicat una àmplia gamma de polítiques destinades a animar les famílies a tenir fills, inclosos incentius econòmics, la fertilitat continua sent baixa.

Com li anirà a una civilització construïda al voltant de les unitats familiars i les xarxes, com a nació d'individus sense germans ni cosins? Com serà la vida dels ancians quan hi hagi pocs joves adults per cuidar-los? Poden els xinesos corrents —per als quals la família representa tant una virtut com una forma de vida— sentir-se satisfets sense fills? Davant l'espectre de l'agitació social i econòmica, és necessari respondre a aquestes preguntes.

Copyright Project Syndicate