Com ens veuen els estrangers

FA VINT ANYS, fent autoestop, un amic estranger en entrar a la Península va ensopegar un conductor que, sense preàmbuls, se li va presentar així: "Sóc en tal i sóc independentista". L'amic parla un castellà fluid, però no ho va pescar: "Dentista?" Suposo que l'altre encara riu... i el meu amic també! Dues dècades enrere, els indepes militants eren quatre gats. Amb el temps, l'amic va acabar cantant Llach i ara coneix bé els Manel, llegeix en català i l'entén prou bé. Ha tornat algunes vegades, i cada cop nota com creix el sentiment d'incomoditat respecte d'Espanya. Aquests dies s'ha sorprès amb l'eclosió de senyeres i estelades als pobles, carreteres i ciutats. I m'ha preguntat si el govern del senyor Mas ja tenia clar què suposa fer el pas cap a l'estat propi. El meu amic no té prejudicis ni a favor ni en contra. És un bon coneixedor de la cultura castellana, amb preferència pels cubans José Martí (pare de la independència, i d'origen català) i Cabrera Infante. El preocupa, simplement, com anirà tot. I li fa l'efecte que s'està treballant bé tant internament com de cara a l'exterior, però que no es mesura prou la reacció espanyola.

Però del que ha vist aquests dies, no sols li ha interessat la qüestió política. També ha xalat amb l'Ou com Balla i la ginesta, que encara campa pels marges gràcies a una primavera allargassada. N'ha buscat el nom en castellà, i en té molts: un és iniesta . Com el jugador. "Per cert, què faria el Barça en una Catalunya independent?" Doncs tot seguiria igual: l'Ou com Balla, la ginesta i Iniesta.