El viatge a Mart
A The Martian, una de les pel·lícules més taquilleres del 2015, la NASA salva heroicament un astronauta que ha quedat abandonat a Mart amb una mica d’ajuda internacional i una gran quantitat d’enginy humà. Dirigida per Ridley Scott, la pel·lícula és molt bonica visualment i molt entretinguda. Però també ens explica el que els humans podem aconseguir quan ens ho proposem i -com l’obra mestra 2001: Odissea de l’espai, dirigida Stanley Kubrick el 1968- ens permet entreveure com serà potser el futur de l’exploració espacial.
La NASA va oferir assessorament tècnic per realitzar la pel·lícula, i en moltes escenes s’hi veuen tecnologies que ara estem estudiant, des dels vestits espacials més avançats fins a mètodes per cultivar aliments a l’espai. Potser un dia aquestes tecnologies es faran servir de debò per explorar Mart.
La NASA s’ha fixat l’ambiciós objectiu d’enviar éssers humans a Mart a mitjans de la dècada del 2030. En un informe publicat fa poc i titulat NASA’s journey to Mars: pioneering next steps in space exploration [El viatge de la NASA a Mart: els pròxims passos pioners en l’exploració espacial], expliquem a grans trets el que la humanitat ha de fer per arribar-hi: continuar les activitats de recerca a l’Estació Espacial Internacional i després enviar éssers humans més enllà de l’òrbita baixa de la Terra fins al que anomenem camp de proves, la regió de l’espai pròxima a la Lluna. Així podrem comprovar de què som capaços en un lloc des d’on els astronautes puguin tornar sans i estalvis en qüestió de dies.
Hi ha una cosa, però, en què The Martian no diu la veritat. A diferència del que passa a la pel·lícula -per no parlar de les missions de la NASA a la Lluna a la vida real-, l’exploració humana de Mart no serà una iniciativa controlada per la NASA. Ben al contrari, l’aportació de persones i recursos de tot el món contribuirà als preparatius per enviar humans a aquell planeta, i el viatge es farà en col·laboració amb les agències espacials d’altres països i l’ajut del sector privat.
Ja hi ha agències de tot el món que col·laboren amb nosaltres per aprofundir els coneixements sobre l’espai i el Sistema Solar. Milers de persones de 15 països han participat en la creació i el funcionament de l’Estació Espacial Internacional. A més de desenvolupar la tecnologia necessària per explorar el nostre Sistema Solar, ens ocupem ara d’una recerca fonamental: com preservar la salut dels éssers humans a l’espai durant llargs períodes i reduir els riscos per a la salut, com ara la pèrdua de densitat òssia i l’atròfia muscular.
En col·laboració amb la comunitat internacional, la NASA continua explorant Mart amb nombroses sondes robot. Cinc països han aportat uns instruments que s’han instal·lat a bord del robot explorador Curiosity -del Laboratori Científic de Mart de la NASA-, com ara una estació meteorològica construïda pel Centre d’Astrobiologia d’Espanya. Aquestes mesures reduiran els riscos per als humans que aterrin a Mart, perquè ens ajudaran a entendre millor l’entorn del planeta i els recursos que pot oferir als futurs exploradors. L’Agència Espacial Europea s’encarrega del mòdul de servei per a la nau espacial Orion de la NASA, que transportarà els astronautes més enllà de la Lluna per primera vegada des del programa Apol·lo.
També tenim la col·laboració d’empreses privades. SpaceX i Orbital ATK ja transporten subministraments a l’Estació Espacial Internacional, d’acord amb el programa comercial de càrrega de la NASA, mentre que Boeing i SpaceX fan plans per començar a enviar-hi astronautes el 2018. A l’Estació Espacial Internacional també col·laborem amb empreses privades per provar noves tecnologies, com ara impressores 3D, que podrien fer més sostenible l’exploració espacial.
No volem enviar humans a Mart només perquè estem en condicions de fer-ho, sinó perquè el que aprenguem sobre aquest planeta ens ensenyarà més coses sobre la vida a la Terra.
Des del punt de vista científic, creiem que Mart és on hi ha més probabilitats de trobar proves de vida extraterrestre. A la superfície de Mart hi va haver, durant uns mil milions d’anys, presència estable d’aigua, fonamental per a la vida. Pel que sabem sobre l’evolució de la Terra, és probable que a Mart també hi hagi hagut vida.
Però, com que les formes de vida marcianes -si n’hi ha- potser no han evolucionat més enllà de l’estadi microbià, per trobar proves de la seva existència haurem d’enviar astrobiòlegs i geòlegs a la superfície de Mart. El descobriment fa poc d’aigua líquida en aquesta superfície també porta els científics a preguntar-se si hi ha possibilitats que la vida hagi subsistit sota terra, on s’hauria desplaçat quan les condicions de la superfície van esdevenir cada vegada més inhòspites.
Hi ha altres motius per visitar Mart que transcendeixen el terreny purament científic. Enviar humans a Mart és un desafiament que estimularà la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies i competències. Es calcula que cada dòlar invertit en la NASA reporta quatre dòlars a l’economia nord-americana. Com va afirmar una vegada el president John F. Kennedy, no fem coses com enviar un home a la Lluna “perquè ens resulten fàcils, sinó perquè són difícils, perquè aquest objectiu servirà per organitzar i mesurar les nostres millors energies i habilitats”.
Aquestes iniciatives comporten uns beneficis reals per a la vida a la Terra. En efecte, moltes de les tecnologies desenvolupades últimament per a l’espai ja tenen aplicacions pràctiques en el nostre planeta. El sistema de purificació d’aigua de l’Estació Espacial Internacional ja s’utilitza per ajudar a subministrar aigua potable a regions remotes. El que s’ha fet per crear el nou sistema de llançament espacial de la NASA i la càpsula Orion ha servit per trobar sistemes més ràpids per carregar bateries, així com tècniques de fabricació avançades i estructures aeronàutiques més lleugeres.
Amb la mateixa tenacitat que Mark Watney, l’astronauta de The Martian, explora Mart, la NASA està decidida a continuar liderant aquesta iniciativa internacional per assolir noves cotes i aprendre els secrets del Planeta Vermell. Si ens en sortim, convertirem la ciència-ficció en ciència real.
Copyright Project Syndicate
