DIETARI VV

26/9: Antiterrorisme sense terrorisme

Hi ha unes grans imatges d’antiterrorisme, sense terrorisme

Expliquen que en la guerra del Líban alguns corresponsals de televisió, que necessitaven imatges de conflicte per a les seves cròniques, pagaven a uns milicians de qualsevol dels bàndols perquè sortissin al carrer i comencessin a disparar en actitud guerrera. Contra qui? Contra ningú. L’espectador, quan veia les imatges d’uns homes disparant, creia que a l’altra banda n’hi devia haver uns altres que els combatien. Però no hi havia ningú. Feien veure que mostraven un partit de tenis i de fet era una partida de frontó d’un sol jugador. Quan ara veig les imatges de la magna operació policial d’aquesta setmana, penso que els guionistes de la pel·lícula que filma l’Estat tenen present aquella mala pràctica periodística. Veiem imatges d’una superproducció antiterrorista, una infinitat de cotxes, de policies armats amb arma llarga i encaputxats, d’entrades a un garatge com qui entra a la cova de Bin Laden. I algú que s’ho mira des de casa pensa que a l’altra banda deu haver-hi un perillós escamot terrorista. Però no hi és. Hi ha unes grans imatges d’antiterrorisme, sense terrorisme. Anava a dir que a l’altra banda no hi ha ningú. No és cert. Hi ha algú. Hi ha persones que ho pateixen. El que no hi ha són terroristes.

Més continguts de