DIETARI VV

31/12: L'any de Rosalía

El fenomen Rosalía ha estat excepcionalment transversal. I em sembla significatiu

Un dels fets més interessants de l'any que s'acaba és el fenomen Rosalía: la consagració mundial de la cantant de Sant Esteve de Sesrovires com una referència cultural de masses, en un temps de fragmentació dels referents. Quan ben sovint els fenòmens culturals es produeixen dins d'una bombolla, ja sigui geogràfica, estètica o generacional, el fenomen Rosalía ha estat excepcionalment transversal. I em sembla significatiu. No per una pura qüestió de gustos musicals, sinó perquè no és un fenomen atzarós, oportunista, dissenyat en laboratoris de màrqueting. Rosalía neix de la vocació, el treball, la tenacitat i la formació. Ha madurat a base d'anys i d'esforç, i institucions com el Taller de Músics o l'Esmuc en són testimonis. És fruit també d'una suma de tradicions: per tant, ens subratlla el valor de la tradició cultural –sempre refeta i renovada– com una oportunitat i no com una condemna o un monopoli. I el fenomen Rosalía, sense ser ideològic ni ideologitzat, no passa de perfil per les qüestions del seu temps, des de l'ascens dels feixismes fins a la violència masclista. La naturalitat en l'ús del català és significativa en aquest sentit. El 2019 ha estat l'any de Rosalía. És una de les coses bones que es pot dir d'aquest any.