DIETARIVV

7/6: Les banderes del Dia D

Molta gent ingènua esperava que els desembarcats no s’aturessin als Pirineus

En la commemoració dels 75 anys del Dia D hi ha setze banderes. Algunes són dels països aliats que van participar en el desembarcament. Hi ha la dels països europeus que el van rebre. Fins i tot la d’Alemanya. I hi ha banderes molt allunyades de Normandia: Grècia, Polònia o Txèquia. Algunes es troben a faltar, són absències polítiques conjunturals: la Rússia de Putin o la Itàlia de Salvini. No hi ha la bandera espanyola. Segons com, podria haver-hi estat. Combatents espanyols van afegir-se a les tropes desembarcades (però llavors hi hauria d’haver la republicana). I molta gent ingènua esperava que els desembarcats no s’aturessin als Pirineus. Si hagués passat, la bandera espanyola també hi seria, com la polonesa. Però no hi és. I ningú no la troba a faltar. Perquè aquestes banderes –de vencedors i vençuts– són les del món que va néixer de Normandia. I Espanya no forma part d’aquest món. En va quedar fora. Reciclant l’anticomunisme de Franco per a la Guerra Freda, però fora. “És a la nostra banda, però no és ben bé com nosaltres”. En una mena d’exterioritat tolerada. Moltes de les coses que passen ara a Espanya s’expliquen precisament perquè a la commemoració del Dia D no hi ha la bandera espanyola i ningú no la troba a faltar.

Més continguts de