9/10: Borrell

Que Borrell sigui el cap de la diplomàcia europea em sembla una molt mala notícia. Mala notícia, en primer lloc, com a europeu. En segon lloc, com a ciutadà de l’estat espanyol. I en tercer lloc, com a català. Hi ha dues maneres contradictòries d’entendre Europa. Una és la de matriu jacobina, a la francesa o a la castellana, centralitzadora i uniformista, borbònica, adoradora del poder dels estats, com una piràmide pesant. Una altra és la de matriu federal o confederal, com una xarxa on s’articula la diversitat, es respecten les especificitats de cada comunitat i ningú no és més que ningú. Aquí, amb Ernest Lluch, en diríem austriacista. Borrell és l’encarnació pura del primer model, jacobí. Desastrós. Desastrós per a Europa, que mai no serà un projecte engrescador si es construeix a la manera jacobina. El Brexit és en part una reacció contra aquest jacobinisme. L’exaltació d’aquest model jacobí és un desastre per a Espanya, que així no sortirà del bloqueig històric profund en el qual es troba. I per a Catalunya, un model jacobí a Espanya i a Europa és un desastre al quadrat. Borrell és una mala notícia perquè no forma part de la solució per a Europa, per a Espanya i per a Catalunya, sinó que és la viva encarnació del problema de totes tres.