DIETARIVV

4/7: Brexit a l’espanyola

El Brexit a l’espanyola no és anar-se’n, és quedar-se

Escolta aquí l'article llegit de Vicenç Villatoro

Explicaven els vells funcionaris de la Comunitat Econòmica Europea que quan va haver-hi les negociacions per a l’entrada d’Espanya van quedar sorpresos en veure amb quina facilitat els negociadors espanyols acceptaven les exigències comunitàries, sense gairebé discutir-les. Com que venien d’una negociació molt dura amb els britànics, que els ho discutien tot, van creure que hi havia a Espanya un gran europeisme, contra l’euroescepticisme britànic. Fins que van descobrir la clau de la diferència d’intensitat negociadora: els britànics negociaven les condicions a fons perquè pensaven complir-les, mentre que els espanyols no consideraven imprescindible negociar-les tan àrduament perquè tampoc no pensaven complir-les. Ja ho anirem adaptant. Ara els britànics, com que no estan d’acord amb els principis de la Unió Europea i volen governar-se per les seves pròpies lleis, no pas per les de Brussel·les, han decidit sortir-ne. Perquè creuen que els acords obliguen. En canvi, el espanyols, com que no estan d’acord amb els principis europeus i prefereixen governar-se per les seves pròpies lleis, han decidit quedar-s’hi. I ja ho anirem adaptant. El Brexit a l’espanyola no és anar-se’n, és quedar-se. Fer també el que volen, però dins.

Més continguts de