DIETARIVV

9/7: La col·leccionista

Arrimadas juga amb les pors de la gent

Inés Arrimadas fa una col·lecció. La va començar a Catalunya i ara l’exporta, potser perquè creu que li ha anat bé, potser perquè no sap fer una altra cosa. Mira el seu àlbum de cromos: a veure quins llocs representen els col·lectius a qui més ha ofès. Llavors es planta allà, envoltada de càmeres, amb una actitud desafiadora. I fa col·lecció de xiulades. Més ben dit, d’imatges de xiulades. A Vic, a Puigcerdà, a Canet... De vegades la veuen venir i li fan un Tortosa. De vegades, com a Altsasu, hi va directament en Rivera. Però és la mateixa col·lecció. Ara ho ha fet a Madrid, a la desfilada de l’Orgull LGTBI. Un altre cromo per a l’àlbum. I són cromos que volen explicar alguna cosa. Arrimadas juga amb les pors de la gent. Els ve a dir: jo soc normal, com vosaltres. I les persones normals hem de poder anar a tot arreu. Però hi ha llocs que se’ls han apropiat els qui no ho són, els radicals, i quan hi anem ens agredeixen. Jo hi vaig en nom teu. Jo soc tu. Els normals. El problema és que cada vegada que enganxa un cromo empetiteix la seva llista dels “normals” i eixampla la dels radicals. Potser, quan hagi acabat la col·lecció, resultarà que ja tothom l’haurà escridassat. Que només quedarà ella, envoltada per tots els radicals.

Més continguts de