28/07/2020

29/7: La conjura

1 min

Veig que torna a aparèixer la idea de la conjura internacional contra Espanya. La suma de les quarantenes britàniques contra el turisme, la derrota de Calviño –potser per la “traïció” d’un ministre eslovè–, les reticències holandeses i frugals a ajudar incondicionalment Espanya (vençudes per la tenacitat d’Angela Merkel) i fins i tot la resurrecció periòdica de la qüestió de Gibraltar tornen a alimentar aquest clàssic del nacionalisme espanyol. Tots contra Espanya. Tan clàssic que ja el va explicar molt bé Quevedo, l’extraordinari poeta i pare del pensament reaccionari espanyol, autor d’àcids pamflets contra catalans i jueus, en un sonet del segle XVII, on advertia Espanya de l’enveja concertada de tots els seus enemics: “Y es más fácil, oh España, en muchos modos / que lo que a todos les quitaste sola / te puedan a ti sola quitar todos”. Tots contra Espanya, però abans Espanya contra tots. L’enveja dels altres neix de la seva arrogància prèvia. Ara l’exministre Margallo denuncia les mancances de la diplomàcia espanyola, que no pot frenar la conjura del món. Potser, llegint Quevedo, les poques simpaties per l’Espanya actual són filles de l’arrogància amb què Espanya va anar pel món, exigint, comprant i amenaçant, mentre ell era ministre.

stats