15/4: Currículums

Trobo en alguns mitjans àmplies informacions sobre els posicionaments polítics i les simpaties ideològiques de diversos metges i científics catalans que han opinat sobre la gestió sanitària de la crisi del coronavirus. Francament, em sorprèn. Em sorprèn que de cop i volta comencem a mirar amb lupa què pensen políticament, com a ciutadans lliures, persones del món de la ciència, quan ens hem passat anys i anys considerant insignificants les simpaties polítiques manifestades públicament –en alguns casos per la via de la militància, en altres a través de xarxes socials, amb camuflatge o sense– de jutges i de membres conspicus dels cossos de seguretat. En democràcia tothom ha de poder tenir opinions polítiques, sense que això interfereixi en la seva valoració tècnica o professional. Però ja posats a remenar per veure què pensa la gent, em sembla més rellevant, perquè hi ha molt més risc d’interferència, el que pensa un jutge que el que pensa un metge. I encara més quan els jutges –o els policies– actuen professionalment damunt d’àmbits i conflictes polítics sobre els quals han manifestat la seva opinió personal. El gènere del currículum polític dels metges és una novetat del temps del coronavirus, pel que sembla. Un altre gènere tocat pel virus.