5/9: El delicte de votar

SOCIETAT CIVIL CATALANA està a punt d’aconseguir allò que en els circs de la meva infantesa anomenaven, naturalment en castellà, el más difícil todavía. Ja és prou complicat, en el context de les democràcies liberals, anar pel món explicant que posar les urnes perquè la gent pugui votar sigui un delicte, perseguit penalment. Però que arribi a ser un delicte el fet mateix de votar, posar una papereta dins d’una urna, deu ser francament difícil d’entendre. És el que ha dit SCC en plena campanya de la por: votar l’u d’octubre és col·laborar amb un delicte. I col·laborar amb un delicte és delinquir. Que la imatge d’una persona posant una papereta en una urna sigui presentada al món com la negació de la democràcia, com la comissió d’un delicte, com si el votant estigués robant o agredint, és un producte de molt mal vendre. De vegades l’endogàmia porta a això: comences a parlar només amb els teus, apuges cada vegada una mica més el to, a veure qui la diu més grossa, i t’acaben semblant normals les coses més excèntriques. En mi soledad, he visto cosas muy claras que no son verdad, escrivia Machado. Votar només pot ser delicte en els llocs on la democràcia és delicte. I només et pot semblar delicte des d’una desesperada soledat.