DIETARI VV

18/5: Denigrant

La dreta extrema espanyola viu encara en la cultura de l’aparença i del què diran

Per una vegada, estic totalment d’acord amb Cayetana Álvarez de Toledo. Ha dit que l’arribada al Congrés de Diputats dels que venen directament de la presó és un espectacle "denigrant" en una democràcia. Em sembla l’expressió justa: un espectacle denigrant. Però em fa l’efecte que les raons per les quals ho troba denigrant la solitària diputada del PP per Catalunya són exactament les contràries de les que, al meu parer, ho converteixen en vergonyós. Ella troba denigrant que els presos siguin diputats. A mi em sembla denigrant que els diputats estiguin presos. L’origen de tota sobirania, el vot ciutadà, els ha triat per dir el que diuen i fer el que han fet, que és precisament el que els ha dut a la presó. Amb ells han empresonat l’opinió, els desitjos i la reivindicació pacífica de milions de persones. Però em fa l’efecte que la marquesa Cayetana, hereva d’una vella cultura barroca i aristocràtica, està més preocupada sempre per les aparences que per la realitat. El que importa no és el que és sinó el que sembla. 'Tanto vestido blanco, tanta parola, y el puchero a la lumbre con agua sola'. La dreta extrema espanyola viu encara en la cultura de l’aparença i del què diran. Li sembla denigrant que el món ho vegi. A mi em sembla denigrant que passi.

Més continguts de