01/11/2017

2/11: Excepció

1 min

EN UNA COSA té tota la raó Santi Vila: a Catalunya haurem de fer unes eleccions normals a les quals tothom es pugui presentar amb la seva ideologia i els seus matisos. Però no són aquestes. Encara no. Perquè no poden ser-ho, ni volent-ho. Hi ha dues coses que marquen el to d’unes eleccions, i que n’han de guiar l’estratègia. Una, en quines condicions es fan. I aquestes es faran en estat d’excepció real, amb una fiscalia desbocada, persones a la presó, fiances inquisitorials i les institucions ocupades. I l’altra cosa que marca és com seran llegits els resultats: en aquest cas, dels vots se’n faran dues piles, la dels uns i la dels altres, i feina tindran els qui no volen mullar-se. Les eleccions són un objectiu, un calendari i un sobreeixidor: el xoc de legalitats seria insuportable sense aquest horitzó. S’han acceptat com a sortida, tot i que el sobiranisme hi juga en camp contrari. La feina ara és aconseguir que siguin tan netes com sigui possible. I guanyar. Pensar com guanyar. Des del sobiranisme, seria un error que algú s’autoexclogués. També que algú fos exclòs. Seria declarar-se vençuts abans d’hora. Són unes eleccions d’excepció, a dues bandes i a cara o creu. Les eleccions normals, les dels matisos i la lògica dels partits, vindran després.

stats