4/11: Homenatge

HI HA UNES PERSONES a la presó (i unes altres fora del país o a l’espera de declarar que hi poden acabar també). Són presos polítics: són a la presó per motius polítics, per accions polítiques. I sobretot són persones, cadascuna amb amics i famílies, amb projectes i esperances i aficions. I amb drets. A molts els conec: són gent bona que no ha fet res dolent. Han fet el que van dir que farien i els ha passat el que sabien que els podia passar (tot i que sempre hi havia l’esperança que l’Estat no arribaria tan lluny o no l’hi deixarien anar). No ho desitjaven: no hi ha càlcul personal ni victimisme col·lectiu, sinó conviccions fortes. No hi ha dret que siguin a la presó. Per això mereixen el nostre homenatge personal. I avui el principal homenatge humà i cívic per a aquestes persones és que tots, pensem com pensem, pensem com ells o pensem d’una altra manera, per una dignitat humana que és prèvia a la política (però que no hi entra en contradicció), considerem que la nostra primera obligació, la més urgent, és treure’ls d’allà on són tan aviat com puguem. No és un objectiu només independentista. No és, si volen, ni tan sols un objectiu només democràtic. És una obligació de la bona gent amb la bona gent. És de justícia, de la de veritat.