Són innocents

Davant del judici als presos polítics catalans, no veig que calgui discutir gaire sobre si els convé més una estratègia de defensa jurídica, que busqui per damunt de tot que surtin amb la mínima pena possible, o una estratègia política, la que busca que el judici divulgui, reforci i legitimi les seves conviccions polítiques. Perquè coincideixen: diria que l’estratègia, tant jurídica com política, és proclamar que són innocents, no pas negant el que van fer, sinó demostrant que no és cap delicte, ni tan sols en el discutible marc legal espanyol; que ha estat l’exercici legítim de drets que qualsevol democràcia reconeix als ciutadans i als seus representants. I encara hi ha una segona estratègia, jurídica i política, anar subratllant i acumulant, de cara a l’opinió pública i a possibles recursos a tribunals internacionals, qualsevol indici objectiu de no haver tingut un judici just, des de la parcialitat dels informes policials fins a la negativa a acceptar alguns testimonis i la decisió de vetar observadors a la sala, passant per tota la instrucció o per les pressions polítiques als jutges, des dels governs o des del carrer. Res més que això. Tampoc res menys. Proclamar que són innocents, exigir la netedat del procediment, aconseguir que els absolguin.