14/6: Irreversible

Els esdeveniments que ha viscut Catalunya aquests anys es poden contemplar amb una mirada diguem-ne meteorològica o amb una mirada més geològica. La mirada meteorològica ens portaria a fixar-nos en els moviments conjunturals, el temps que canvia cada dia, les baralles dels partits, la lluita per l’hegemonia, els jocs tàctics... La mirada geològica ens faria fixar en els grans moviments de fons, de llarg abast, que no van tan de pressa ni canvien cada dia. La mirada meteorològica al Procés pot arribar a fatigar o a atabalar. Però la mirada geològica percep una evidència: des del moment que el president Montilla va advertir de la desafecció creixent de l’opinió pública catalana per la idea d’Espanya imperant –i de moment, no se n’ha vist cap altra– les plaques tectòniques de la societat catalana i espanyola s’han anat separant cada vegada més, i més de pressa. El judici, el seu tractament, les intervencions brillants de defenses i acusats, les reaccions que han provocat, serien un símptoma d’aquest allunyament, que a hores d’ara sembla ja irreversible. Un distanciament que no pot deixar de tenir repercussió política. Cristal·litzarà d’una manera o altra. Després del judici s’ha dit: hi tornarem. És que de fet no hem deixat de tornar-hi.