06/05/2019

7/5: Justícia dividida

1 min

Les anades i vingudes, les contradiccions i fins i tot les fugides d’estudi de la justícia espanyola entorn de la candidatura europea de Puigdemont em semblen significatives. Després de l’1-O, l’Estat va dissenyar una resposta dura, no convencional, convençut que aconseguiria una desactivació ràpida de l’independentisme: aplicació del 155, eleccions immediates, empresonament dels líders socials i polítics i posada en marxa d’una causa general dura i extensa. Com que tot plegat havia de ser curt, no calia ni tan sols respectar les formes. Soraya ho va dir: escapçar i liquidar. Com fos. I si a posteriori algú els ensenyava targeta groga, tant se val: l’objectiu ja s’hauria acomplert. Però resulta que l’independentisme ha sobreviscut. I l’estratègia que valia per a una operació llampec no val per a una llarga confrontació de desgast. Hi ha qui creu que fins i tot en una partida de posicions de llarga durada poden continuar saltant-se eternament les formes i les normes. Però hi ha qui creu que si entrem en aquesta fase llarga ja no és possible saltar-se-les igual. Aquest em sembla el fons de les divisions d’aquests dies. Que arriben, no per atzar, quan el sobiranisme, a l’interior i a l’exterior, ha acreditat la seva capacitat de resistència.

stats