25/4: Jutges infal·libles

Segons el dogma catòlic, el Sant Pare és infal·lible quan parla ex cathedra. Sembla que no està sol en aquesta infal·libilitat. Els jutges espanyols també es consideren ells mateixos infal·libles i, per tant, ni criticables ni discutibles, quan parlen a través de les sentències. Només així s’entén que el Consell General del Poder Judicial renyi iradament el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, per criticar una sentència i veure-hi esbiaixament ideològic, tot i dir que l’acata. Si no són infal·libles, com és que no se’ls pot criticar? Si es pot criticar a tothom, perquè tothom es pot equivocar, per què no als jutges? Una cosa és admetre per convenció (més que per convicció) l’obligatorietat de complir les sentències. També en un partit de futbol s’admeten per convenció i sense dret a rèplica les decisions de l’àrbitre. Però això no vol dir que siguin encertades sempre per definició i encara menys que no es puguin criticar. Ara, també és lògic que els jutges s’enfadin amb Iglesias. Si tot un vicepresident del govern diu en veu alta que les sentències tenen un biaix ideològic, amb quins arguments excomunicar llavors els qui consideren que la sentència als presos polítics catalans és injusta i políticament esbiaixada?