27/7: Jutges i part

El problema de la justícia espanyola no és la manca d’independència sinó l’excés de parcialitat

En algun moment, a l’hora de subratllar els dèficits de la democràcia espanyola, s’ha dit que un dels problemes és la manca d’independència del poder judicial i la seva supeditació a les directrius del govern de torn. No em sembla un diagnòstic encertat. Hi ha un problema, però no és aquest. El problema central, al meu parer, no és la manca d’independència sinó l’excés de parcialitat. No és que la justícia actuï com a corretja de transmissió del poder executiu, tot i que en força casos concrets (entorn del procés català i fora d’ell) ha pogut passar. Independentment del govern, hi ha una part dels jutges, rellevant pels llocs que ocupen, no sé si també pel nombre, que han decidit assumir l’objectiu polític de preservar la unitat d’Espanya, i duen a terme una estratègia política des de la judicatura per mantenir-la. No és que no siguin independents. Al contrari, s’han atrinxerat en la seva independència per ser els salvadors de la pàtria, fins i tot amb distància i menyspreu respecte a les institucions polítiques. No és una justícia governamental. El problema és una justícia independent, però del tot polititzada, que quan creu que està en joc la unitat d’Espanya actua a la vegada com a jutge i com a part.