20/7: Llistes municipals

És ara quan l’independentisme necessita aquestes alcaldies

Des de fa temps, l’independentisme té un debat intern sobre si li convé més anar a les eleccions en llistes separades o en una llista unitària. Més enllà del que convingui als uns o als altres, en legítima lògica de partit. El debat és de mal resoldre, perquè facis el que facis no saps què hauria passat si haguessis fet el contrari. En les penúltimes catalanes, la candidatura unitària de Junts pel Sí va ser de llarg la més votada, però no va aconseguir la majoria absoluta per a la qual havia estat dissenyada. En les últimes, l’independentisme va anar amb llistes separades i va obtenir majoria parlamentària, però Ciutadans va ser la força més votada. I a les municipals? És més complicat. Ser la força més votada és la clau: les experiències de Barcelona i de Badalona demostren que costa construir coalicions de govern duradores. El més probable és que qui tingui un vot més obtingui l’alcaldia. I el més lògic és pensar que les llistes unitàries tenen més números per ser les més votades. Si algú creu que no, que té més possibilitats per separat, se la juga molt. Si obté l’alcaldia tothom li haurà de reconèixer la valentia. Però si no l’obté, la responsabilitat serà enorme. Perquè és ara quan l’independentisme necessita aquestes alcaldies.