29/05/2018

30/5: El “mercadeo”

1 min

Escriptor“No vamos a convertir la moción en un mercadeo”. En una sola frase, Miquel Iceta ha posat la moció de censura, el PSOE, Pedro Sánchez i ell mateix en la pitjor tradició de la cultura política conservadora espanyola. En una cultura política democràtica, la negociació, el pacte, l’acord entre diferents per formar majories, és una pràctica positiva que està en el fonament del sistema. Doncs tot això queda enterrat en boca d’Iceta sota la paraula pejorativa 'mercadeo', dita amb una ganyota de fàstic. En la mala tradició política espanyola, la negociació és 'mercadeo'. Lluny del parlem-ne. Més lluny encara del ni teves ni meves. La negociació és bruta, sòrdida, sinònim de derrota. A tot el món, si vols que algú et voti, t’hi asseus i hi parles. Busques punts d’acord. Ofereixes i reps. Negocies. En la mala cultura política contrareformista i premoderna, m’has de votar 'por mi cara bonita', a canvi de res, sense parlar-ne. Per això són tan estranys a Espanya els governs de coalició (i tan poc estranys a Europa). Quan parlen amb fàstic del 'mercadeo' condemnen la negociació, una cosa de botigueres, poc honorable, assimilable a comprar i vendre. L’home d’honor no pot pactar. Ha de vèncer o ser vençut. Mai convèncer o ser convençut.

stats