23/5: Model Berlusconi

Berlusconi ha estat el referent principal dels nous populismes patriòtics occidentals

La dreta clàssica estava corcada per la corrupció, i l’esquerra, perduda i desconcertada. Havia de sortir alguna cosa nova. Els sona aquesta situació? És el que va passar a Itàlia a començament dels noranta, quan el món conservador va quedar fulminat per l’escàndol dels suborns (Tangentopoli) i l’antic PCI va començar a navegar sense rumb. I va sortir una cosa nova: Berlusconi. És a dir, un populisme xovinista, que feia servir com a nom el crit amb què els 'tiffosi' animaven la selecció italiana de futbol: "Forza Italia". Berlusconi ha estat el referent principal dels nous populismes patriòtics occidentals: si a algú s’assembla Trump és a Berlusconi. L’exemple inspira ara a Espanya. La proposta d’un patriotisme fatxenda, banal, superficial, purament futbolístic, ha passat a ser gairebé l’únic component del discurs de Ciutadans. I si Berlusconi importava del futbol el Forza Italia com a nom, Ciutadans importa del futbol l’'¡A por ellos!' com a programa polític. A Berlusconi li va sortir bé. Ha governat molts anys Itàlia i ha arribat a exportar alguns dels seus ideòlegs a Europa, com el president de Parlament Antonio Tajani, de Forza Italia, molt estimat per Ciutadans. Li ha anat bé fins que n'han sortit uns de nous encara més populistes que ell.

Més continguts de