Ser president de la Generalitat és un ofici de risc. Des de fa gairebé un segle, un percentatge altíssim dels que han estat presidents, segurament el més alt que es pot trobar en un càrrec escollit democràticament, han hagut d’afrontar judicis, sentències, represàlies i persecucions. Han estat persones molt diferents, de caràcter i pensament variat, en moments històrics diversos, però la persistència en la persecució fa pensar que amb ells es perseguien tant les persones com el càrrec que ocupaven. Si no, seria massa casualitat. Avui el president Quim Torra s’afegeix a aquesta llista de processos als qui eren, havien estat o serien presidents de la Generalitat. Fa molts anys, entrevistant un dirigent socialista espanyol, em deia que el PSOE intentava cada vegada que havia de nomenar un nou president de la Junta d'Andalusia que fos com menys andalusista millor. Però que un cop els nomenaven, tots s'hi tornaven. En el cas català és una mica diferent. Ja arriben al càrrec, tots els que hi han arribat, amb un alt sentit institucional. Però el càrrec els acaba de conferir força representativa. Perquè ser president de la Generalitat és un ofici de risc. Però és també la més alta encarnació d’un sòlid i persistent ideal democràtic.