14/4: Països petits

M’arriba una piulada que diu que els països que han respost millor al coronavirus, d’una manera més dràstica i proactiva, estan governats per dones: Alemanya, Nova Zelanda, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia i Islàndia. No sé quin és el criteri per dir que són els que millor hi han respost, però en qualsevol cas són sis casos en què la resposta institucional ha estat ben valorada. La dada que tots sis són governats per dones no és irrellevant ni casual. Les prioritats d’aquests governs han estat la salut de les persones i la previsió. Però voldria cridar l’atenció a una altra cosa que comparteixen: la mida. Excepte Alemanya –un país gran, però federal i molt descentralitzat– parlem de països petits i mitjans, entre els quatre i els dotze milions d’habitants. Islàndia encara és més petit. Tampoc no em sembla casual ni irrellevant. Potser els estats d’aquesta mida tenen més capacitat i més flexibilitat per respondre a les crisis, sense el gegantisme dels estats grans centralitzats. Ja abans del coronavirus, alguns teòrics parlaven que la màxima eficiència es produïa amb estats petits que participaven en unitats més grans com la Unió Europea. Potser aquesta crisi els ha donat la raó (tot i que en aquest cas sense que hagi aparegut la Unió Europea).