16/4: Parar la mà

Pedro Sánchez ha dit que la Unió Europea està en perill si no hi ha solidaritat contra el coronavirus. És exactament la visió de qui creu que això d’Europa és només un lloc on es va a parar la mà. D’algú que només pensa en Europa quan creu que és l’hora de cobrar. En nom de la solidaritat. Com si això només anés de pagar i de cobrar. Certament, la UE està en perill per la crisi del coronavirus. Però no sobretot per la seva actitud en acabar la crisi, a veure qui paga la factura, sinó per com la va començar: sense fer cap gest de coordinació ni de lideratge, sense esdevenir un espai real de cooperació sanitària, sense participar ni en la prevenció ni en el govern de la crisi. Europa no és únicament un espai de compensacions territorials, sinó sobretot un espai de sobirania compartida. Llavors, la paradoxa és que Sánchez, que ara adverteix del perill que patirà la UE si no li donen el que demana, va ser un dels qui van posar-la en perill a base d’aprofitar la crisi per centralitzar tota la sobirania, tancant el seu estat, passant olímpicament d’Europa, reforçant el nacionalisme espanyol contra tot espai de governança i de pertinença europeu. Europa pot sortir molt malament d’aquesta crisi. Sobretot, perquè hi va entrar molt malament.