5/5: Pau per amnèsia

EscriptorLlegeixo ressenyes d’actes i articles molt crítics amb l’anunci de dissolució d’ETA. Diuen que ETA el que està fent és oferir pau a canvi d’amnèsia. Que volen forçar l’oblit dels seus crims, aconseguir la impunitat. Que encara que diguin que es dissolen no ho fan del tot i que els seus capitostos continuaran manant a l’ombra. Jo no sé si totes aquestes frases expliquen gaire l’actual dissolució d’ETA. Ara, em sembla que totes són una descripció perfecta de la Transició, a finals dels setanta. Si allà on ara escriuen “ETA” hi escrivíssim “franquisme”, totes aquestes frases serien perfectament aplicables. Què va ser la Transició, en el fons, sinó oferir pau a canvi d’amnèsia? ¿Què volia el tardofranquisme –i va aconseguir– sinó blindar la impunitat i l’oblit del crims que havia comès? ¿No va permetre la Transició que els dirigents del franquisme poguessin continuar exercint un paper decisiu en la política, tot i que formalment el franquisme quedava superat (per no dir dissolt)? Molts dels qui avui, contra ETA, neguen tota possibilitat d’oblit i de perdó, són hereus dels qui als anys setanta van convertir l’oblit i el perdó en obligatoris (i encara ho aplaudeixen). Pau per amnèsia. La definició de la Transició.