23/01: Perillosos vençuts

L’ESTRATÈGIA DEL GOVERN espanyol davant del secessionisme català (mentre parla de diàleg i es refia dels tribunals) és la del ninguneo : presentar-lo com un moviment en hores baixes, pràcticament vençut. Va de baixa a les enquestes, al món ningú li fa cas, els independentistes s’acabaran barallant entre ells... Però en canvi, l’unionisme militant, a fora i sobretot a dins de Catalunya, que reclama vots, recursos i suports mediàtics i polítics per combatre l’independentisme, el presenta com una amenaça viva i urgent, una gent que està a punt de fer una cosa terrible i dramàtica. És lògic, si tu dius que ets la barrera que frenarà el secessionisme, només pots mobilitzar els teus i demanar-los coses si aconsegueixes que estiguin molt espantats: qui donaria res per vèncer un adversari que ja està vençut? La paradoxa és que alguns, com García Albiol, fan els dos discursos a la vegada, el del ninguneo en tant que govern, el de l’estratègia de la por en tant que hooligans de totes les convivències cíviques que es fan i es desfan. Què són els independentistes? Vençuts ja inofensius o una amenaça dramàtica que cal vèncer? Segurament, ni una cosa ni l’altra. Ni tan vençuts com diuen uns, ni tan perillosos com volen fer creure uns altres.