7/11: La pitjor campanya

Estem vivint la pitjor campanya de la història. Si més no, la pitjor campanya que jo hagi vist mai, i no tan sols aquí. Sent la més curta, s’està fent insuportablement llarga. Les intervencions i els missatges estan marcats per la supèrbia i l'agror, en el millor dels casos són insubstancials i en el pitjor amenaçadores. Tot és abrupte, tens, cabrejat. La interferència de tot allò que normalment s’atura durant una campanya és enorme: des dels mítings del rei fins a l’ús del BOE, dels tribunals i les ambaixades per fer campanya a favor d’uns i contra uns altres. Els intents de fer callar veus no havien estat mai tan explícits. Suposo que això passa perquè són unes eleccions sense solta ni volta, incomprensibles, absurdes, que es fan sense que ningú acabi d’entendre per què, i tothom sospiti que és per fer-nos empassar el que en altres circumstàncies seria impossible d’empassar-se: un govern en minoria del PSOE aplicant el programa del PP, amb un PP a l’oposició queixant-se que no s’aplica amb prou contundència, un Vox envalentit que proposa la dictadura i un independentisme amenaçat i perseguit. És la campanya sense il·lusió d’unes eleccions sense esperances. D’unes eleccions crepusculars. De les eleccions d’un final de règim.