DIETARI VV

2/5: Puigdemont

El que fa més rellevant Puigdemont és el capital simbòlic i, també, pràctic

Si algú es mira la figura del president Puigdemont només com un capital electoral de partit (a favor o en contra, tant se val), crec que s’equivoca. Tot i que en tingui, de capital electoral. Però el que el fa més rellevant és el capital simbòlic i, també, pràctic. Per a moltes persones, dins i fora del país, el que llavors era president de la Generalitat és el rostre de l’octubre de fa dos anys, qui l’encarna simbòlicament, en alguns casos el rostre més conegut. I sobretot és l’encarregat de mantenir viu un front exterior de qüestionament i denúncia de les mancances democràtiques, que incomoda l’Estat i el posa en una permanent situació de pressió, fins a fer-li perdre les formes. Certament, amb aquesta percussió constant a l’exterior no n’hi ha prou. Però sense aquest front obert, tampoc. És imprescindible, però no suficient. Però com que és imprescindible, hi ha una voluntat permanent de desactivar-lo, per part de l’Estat, fins a saltar-se les normes i situar-se en ocasions en una posició ridícula. Ara hi ha tornat, impedint-li presentar-se a les europees. Però si Puigdemont no s’hi pot presentar (com si no s’hi poguessin presentar Junqueras o Romeva) aquestes eleccions perdran per a Espanya legitimitat democràtica. Valdran menys.

Més continguts de