19/5: Què estem aconseguint?

De tant en tant topo amb pantalles i papers amb l’eslògan “Lo estamos consiguiendo”. Parlant del coronavirus. I em pregunto, dolgut: què carai devem estar aconseguint? Em sembla la resposta eufòrica a una pregunta equivocada, o a una pregunta tramposa. ¿Es tractava només d’aconseguir aplanar la corba? Si fos això, s’estaria aconseguint, perquè la corba s’ha aplanat. Gran èxit. Era una guerra i anem guanyant. Però això està passant arreu. I no a tots els llocs amb el mateix cost humà. Contra aquest plantejament bèl·lic trampós (el que compta és la victòria final, no el nombre de baixes), crec que el que havíem d’aconseguir era travessar la pandèmia –esperant la vacuna– amb el mínim de morts i amb el mínim de danys a l’economia possibles, per aquest ordre. Les baixes són la derrota. I això, que altres estan aconseguint, nosaltres no ho estem aconseguint de cap manera, siguem qui siguem “nosaltres”. Espanya té un dels nombres de morts en relació als habitants més alts del món. Catalunya també. Madrid encara més. Després ja veurem qui és el responsable polític que no ho estiguem aconseguint: té més responsabilitat qui té més poder. Però, de moment, aquest eslògan és una disfressa d’èxit que es posa damunt d’un dolorós fracàs.