27/10: Queda clar?

TOTES LES ANGOIXES i les incerteses del dia paguen la pena si queda clara una cosa a tothom: en el debat entre Catalunya i Espanya hi ha una part que vol dialogar i una part que nega tota possibilitat de diàleg, que vol imposar i que només accepta la rendició com a resposta. Tots els suposats equidistants que demanaven sacrificis només a una banda, dient que si els feien ja arribaria la resposta positiva de l’altra, han quedat fora de joc. El president Puigdemont ha arribat fins al límit i més enllà del límit, jugant-se-la d’una manera que a molts ens ha preocupat i alarmat. Però ni així. L’objectiu del 155 no és tornar on érem, el que en diuen restaurar la legalitat, sinó arribar a un lloc nou, a una involució. Els gestos de distensió, fins i tot excessius, han estat només d’una banda. Aturar el 155 era un preu molt barat per a l’Estat per unes eleccions autonòmiques. Hi havia moltes més coses a demanar-li: la llibertat dels presos, l’inici de les negociacions, l’aixecament de l’estat de setge. Doncs no s’ha acceptat ni la mínima. Queda clar, doncs. El sobiranisme ja ha posat sobre la taula tots els sacrificis, sense resposta. Ara té les mans lliures. Això no li evita el patiment i la resistència. Però el carrega encara més de raó.