28/7: Qui volia ser Macron?

Macron pot tenir una caiguda tan sobtada com va ser el seu ascens

El president Macron viu les seves hores polítiques més baixes. L’opinió publica francesa està indignada perquè han aparegut unes imatges del cap de seguretat de Macron agredint uns manifestants el Primer de Maig, fent-se passar per policia. I Macron ha sortit a parlar-ne tard i malament. És curiós que un incident personal, aparentment marginal (tot i que gravíssim, perquè hi ha violència), hagi pogut erosionar tant la imatge d’un polític que precisament semblava un expert en la construcció d’imatge. Potser és això: si has venut com el teu primer capital una manera nova i neta de fer política, unes noves formes, pagaràs molt cara qualsevol cosa que desmenteixi la novetat, la diferència. Si t’ho has jugat tot a la carta de la imatge creada als mitjans, qualsevol esquerda en aquesta imatge és decisiva. L’afer té un gran interès per a la política francesa, on Macron pot tenir una caiguda tan sobtada com va ser el seu ascens. I és també un avís per a tots aquells qui van dir en algun moment que volien ser Macron i van intentar copiar-ne les maneres. Aquestes construccions mediàtiques es poden enfonsar en un no res, per una qüestió aparentment menor, personal. Un col·laborador teu que es dedica a agredir la gent. O uns màsters regalats, posem per cas.