19/4: La ràbia espanyola

EscriptorSoc un fan del rugbi. Diumenge passat vaig dur un meu net a veure el partit de la USAP a Perpinyà (espectacular) perquè el trobo un esport bonic de veure, i també perquè va associat a uns valors: més enllà del civilitzadíssim tercer temps, compartint cerveses els dos equips i aficions, és inimaginable en un partit de rugbi veure els jugadors protestant iradament. Bé, era inimaginable. Fa unes setmanes, el món del rugbi va quedar trasbalsat i indignat per les imatges d’uns jugadors perseguint molt agressivament l’àrbitre en acabar un partit. Mai no s’havien vist imatges com aquestes, en rugbi. Eren jugadors de la selecció espanyola, després de perdre contra Bèlgica. Justifiquen que ho van fer perquè va ser un mal arbitratge. No és excusa: la gràcia precisament és no protestar quan discrepes, no quan estàs conforme! Ara la federació internacional ha sancionat durament cinc jugadors de la selecció espanyola. El més curiós és que tots cinc són nascuts en territori francès, juguen en equips francesos i que han estat cooptats per a la selecció espanyola a través de llargs i complicats tràmits de doble nacionalitat. Estic convençut que amb els seus clubs no ho haurien fet mai, això. Potser sí que hi ha samarretes que marquen caràcter.