DIETARI VV

27/9: Sense política

És molt difícil fer un debat de política general en un país sense política

És molt difícil fer un debat de política general en un país sense política. El que diferencia un Parlament d’una tertúlia de bar o d’un simpòsium acadèmic és que, a més de discursos, s’hi fa política. És a dir, es transacciona, s’acorda, es vota i s’acompleix el que es vota. I això no passa a Catalunya. A Catalunya no deixen fer política. Uns no en volen fer. I els qui voldrien, no poden. Per a uns, el Parlament és un plató televisiu que permet donar continuïtat a les marxes orangistes. Per a molts, un espai per fer campanya electoral. L’independentisme no ha aconseguit lligar les seves reivindicacions essencials amb la gestió del dia a dia. El resultat és que no s’hi pot fer política, que no hi ha espai per a la transacció. I quan n’hi ha, no es pot dur a la pràctica el que es vota. En aquest debat s’han fet discursos bons i se n’han fet de repugnants. Però no s’ha pogut fer política. Bé, algú dirà que si no entrem en els grans temes sobre el futur del país, podem anar fent política del dia a dia. Però aquesta limitació –del petit, sí; del gros, no– només la pot acceptar qui comparteixi la teoria que va exposar fa dies la portaveu socialista Eva Granados: en política hi ha coses massa importants per deixar-les en mans dels ciutadans.

Més continguts de