DIETARI VV

5/2: Sense rei

La monarquia i la qüestió religiosa tornen a pesar i a dividir

Hi havia dues qüestions centrals en el debat polític espanyol dels anys vint i trenta, que ja no ho eren als anys vuitanta o noranta: la qüestió religiosa i la disjuntiva entre monarquia i república. Vull dir que als anys trenta d’això se’n discutia molt i molt violentament, però eren qüestions gairebé marginals en el debat de finals de segle. No és que en la Transició no hi hagués confrontació, que n’hi havia, però no passava gaire per aquests eixos. Ara això torna a pesar i a dividir, se’n torna a discutir. No se’n discutia quan es considerava una qüestió més o menys neutra en el debat partidista. Però el bloc de la dreta va voler apropiar-se de la monarquia i de l’Església en benefici propi, pel seu interès polític conjuntural. I una part de l’Església (no pas tota) i la monarquia han acceptat encantats aquesta apropiació i s’han convertit entusiàsticament en part, i per tant en centre del debat. El Felip VI de l'"A por ellos" i els Cañizares i Rouco de " La unidad de España es un bien moral" han tornat a convertir en polèmiques i contestades unes institucions que havien sortit de l’epicentre de la polèmica. Les han tornat a convertir en problema. Les han arrossegat al pantà de la confrontació. Per ineptitud o per irresponsabilitat.