15/11: La solució i el problema

Crec que una via dialogada que porti a un referèndum pactat seria la solució del problema català i del problema espanyol. Però és molt difícil vendre una solució a aquell qui no creu tenir un problema. O a qui creu que la teva solució és massa cara per al seu problema. L'establishment espanyol no creu que hi hagi un problema català: pensa que hi ha només una qüestió d'ordre públic i de convivència que s’arregla amb policies i jutges. En canvi, sí que és conscient de tenir un problema espanyol d’ingovernabilitat i de bloqueig. Un problema que li preocupa i li fa mal davant del món. Per tant, si l’independentisme creu que el diàleg sobre l’amnistia i l’autodeterminació és la solució, ara és el moment de vendre'l bé, perquè hi ha demanda, perquè hi ha consciència del problema. Però si l’independentisme li regalés a l’establishment una solució per al problema greu de la inestabilitat espanyola més barata que aquest diàleg, si juga de franc a favor del poli bo només per la por de l’amenaça que vindrà el poli dolent, haurà solucionat gratis el problema espanyol de la ingovernabilitat sense obtenir res de significatiu en la solució del problema català. Des de la perspectiva del negoci –arrel de la negociació– seria una badada.