Grava’m un vídeo per Sant Jordi

Quan això s'acabi ens donaran a tots un màster en comunicació audiovisual. Hem après a no posar-nos a contrallum, a situar la càmera a l’altura dels ulls per no anar ensenyant els pongos dels prestatges superiors, a fer servir el botó del micro, que si no el pitges no et senten, i comencem a dominar l’assignatura més difícil: mirar i somriure a càmera com si fóssim el Toni Cruanyes. No contents d’haver entrat en el món del Zoom (hi ha empreses que, quan ens deixin anar, continuaran reunint els seus treballadors a la multipantalla perquè ho consideren una troballa sensacional), arriba la propina de la setmana: “Grava’m un vídeo per Sant Jordi. En horitzontal. De vint segons. Representa que et donen un llibre per la dreta i tu el passes a algú altre per l’esquerra. Per demà abans de les dotze”. Serà amb permís del wifi, que sempre és de la marca Murphy.