CRÍTICATV

Uns vídeos de gatets molt diferents

Netflix ha estrenat una minisèrie documental que és droga pura. Només tres capítols d’una hora, però tingueu en compte que si comenceu us la voldreu empassar sencera d’una tirada. Les plataformes en streaming estan plenes de docusèries i recreacions ficcionades de true crimes. Capítols que recreen els crims reals d’assassins en sèrie o homicidis que han passat a la història. L’èxit d’aquest gènere delata el masoquisme de l’espectador i el seu desig morbós de recrear-se en la crueltat contra les persones. Aquesta estrena de Netflix, però, té algunes singularitats que la fan diferent. Don’t f**k with cats, traduïda al castellà com A los gatos, ni tocarlos, té uns vídeos de gatets com a motor d’arrencada, però no precisament els que us heu acostumat a veure a les xarxes socials. La cosa no va de gatets bufons, sinó d’una cosa pitjor i increïble. La docusèrie recull el testimoni de dos integrants d’un grup d’internautes que descobreixen a les xarxes uns vídeos en què es veu un noi misteriós (sempre el mateix) que mata cadells de gat amb tota mena de mètodes cruels i mostra plaer en la mort lenta i angoixant de les bestioles. Els internautes, horroritzats, creen un equip en què col·laboren, cada un des del seu ordinador, per descobrir la identitat del delinqüent perquè cap autoritat fa res per identificar-lo.

Els investigadors amateurs es passen gairebé dos anys perseguint el personatge, aconseguint informació molt valuosa però també estimulant el narcisisme del suposat autor, que sap que és perseguit a través de les xarxes. Els voluntaris mai aconsegueixen l’atenció de la policia tot i les seves constants denúncies del perill d’aquell personatge. El documental atrapa poderosament perquè ressegueix de manera cronològica el cas i utilitza el llenguatge visual de les xarxes per anar reproduint els mètodes a través dels quals van obtenint informació. A part dels implicats en la recerca, van sumant-se al relat els personatges que, de mica en mica, es veuen implicats en els fets. És apassionant, perquè es van produint uns girs inesperats absolutament impactants. També per la manera com la investigació amateur aconsegueix passar al davant de la investigació policial quan les circumstàncies es converteixen en radicalment greus i el cas surt a la llum. La trama està tan ben cosida que adquireix la intensitat d’un thriller irresistible digne de Hollywood en què el més petit detall esdevé transcendent: Las Vegas, Los Angeles, Nova York, Toronto, Montreal, París i Berlín es barregen amb la història del cinema en un documental en què té un valor importantíssim la mirada i, sobretot, les conseqüències d’aquesta mirada. Fins a l’últim minut, el documental és trepidant, perquè en el tram final totes les peces encaixen d’una manera sorprenent. I et deixa glaçat quan descobreixes que tu mateix potser hi tens alguna cosa a veure, en tot plegat.