Violència institucional en la ciència
Aquesta setmana hem commemorat el 25-N, el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Mentre la violència masclista més explícita ocupa titulars, val la pena recordar que la violència de gènere adopta moltes formes, algunes més subtils però igualment lamentables. Per això vull fer esment del Manifesto of values de Women for Quantum (W4Q), que ens interpel·la sobre com els entorns científics i acadèmics reprodueixen dinàmiques d'exclusió i violència simbòlica que invisibilitzen les dones.
El manifest connecta amb crítiques més àmplies al funcionament de l'acadèmia contemporània. La hipercompetitivitat per publicar en revistes d'alt impacte, la precarietat laboral institucionalitzada, l'avaluació quantitativa deshumanitzada. Tots són elements que no només perjudiquen les dones, sinó que empobreixen la ciència mateixa. Quan el manifest parla d'"alliberar la comunitat de microagressions i pràctiques degradants", assenyala un ecosistema que expulsa talent i diversitat.
Alhora, penso que també connecta amb les reivindicacions del 25-N perquè, en el fons, el que reclama és acabar amb les estructures patriarcals que organitzen la ciència, és a dir, jerarquies rígides, competitivitat agressiva, models d'autoritat basats en la dominació i no en la col·laboració i la generositat.
Qui signa el manifest són científiques consolidades d’arreu del món que constaten des de dins que el sistema no funciona. I que les mesures actuals –quotes, programes de mentoria, conferències sobre diversitat– són insuficients, atès que no modifiquen les estructures de poder ni els valors que guien la pràctica científica. Reivindiquen una recerca basada en la col·laboració genuïna enfront de la competitivitat ferotge, en la confiança i la integritat enfront de comptar obsessivament les citacions dels articles científics com a mesura d'excel·lència. Recuperen el significat etimològic d'autoritat –del llatí augere, fer créixer– per oposar-lo a la concentració de poder en mans d'uns pocs.
El que el fa singular és que no es limita a denunciar la discriminació –les microagressions, l'assetjament, la bretxa salarial, la sobrecàrrega de tasques de gestió–, sinó que proposa una transformació cultural que vagi a l’arrel del problema. Planteja redistribuir el poder, fer la presa de decisions transparent i participativa, avaluar no només els resultats sinó també els processos i les trajectòries vitals diverses. Proposa, en definitiva, una altra manera de fer ciència: més humana, més col·laborativa, més inclusiva. I adverteix que aquest canvi beneficiaria no només les dones, sinó tots els grups infrarepresentats i el conjunt de l'ecosistema científic.
Les universitats, els centres de recerca i les agències de finançament han d’escoltar aquest clam i impulsar transformacions reals. Perquè, com diu el manifest, ja n'hi ha prou de mesures cosmètiques. El que cal és un canvi veritable, i aquest canvi només pot venir d'un replanteig profund dels valors que sustenten la ciència.