Visions de Catalunya. Fraga

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsCada vegada que he intentat d'encetar les visions sentimentals d'aquesta terra adorable i pimpant que es diu Catalunya, m'ha sobtat amb obsessió el record d'aquell episodi de la vida d'En Pere del Punyalet, que ara vull retreure, la tendresa cordial del qual té una intensa força evocativa. Ell mateix ens el conta en el capítol IV de la seva Crònica.

Era a mitjan abril. Anava el rei amb el seu fidel company i conseller Bernat de Cabrera. Venien escàpols de Saragossa, on havien romàs més de mig any segrestats pels nobles aragonesos que formaven la Unió. En Pere esperonava amb fúria el mul que muntava, amb l'afany espantadís de sortir aviat d'aquells terrampers desolats, tot remugant entre dents malediccions i amenaces. La nit de la primera tongada de camí la passaren a Pina, on deixaren la conca de l'Ebre, xamosa i esplèndida, per a endinsar-se camps a través en els àrids i inclements secanots del baix Aragó. La segona nit dormiren a Candasnos, i l'endemà, a la frega de migdia, després de travessar planúries sense un arbre ni una gota d'aigua, i de tramuntar tossals broixos i pelats, atenyeren el cim d'un pujolet rublert de vinya i de molsudes figueres amb un borró de fullareda nova, enllà del qual, devers l'Orient, veieren una vila ajaçada al peu d'un castellot surmontat en la punta d'una coma vermellosa, a la riba mateix d'un riu tot alegroi. La vila era Fraga; el riu, el Cinca.

Llavors En Bernat de Cabrera, parant la seva haveria, digué al rei:

-Senyor: veieu aquell lloc?

En Pere, tot traspostat, li respongué:

-Sí.

-Doncs, de Catalunya és -afegí amb efusió, el de Cabrera.

I en aquella hora, segons ens diu el mateix rei, ell exclamà amb el cor esbatanat de joia:

-Oh terra beneita, poblada de lleialtat!

I els ulls d'aquell home desnerit i esgroguissat, tan fred sempre i eixut d'afectes, s'humitejaren de dolçor a la primera carícia de la terra pairal, tan de temps no vista.

I bé; jo tinc fe que per a entrar sentimentalment a Catalunya no hi ha millor pòrtic ni millor camí que el que seguiren aquells dos fugissers, [...]