Mor l'escultor valencià Andreu Alfaro

Està considerat com l'autor d'escultures i monuments públics del País valencià i Catalunya més importants de les darreres dècades. La seva obra, reflex d'investigacions artístiques i del seu compromís social, ha tingut ressò internacional

L'escultor valencià Andreu Alfaro va morir anit a València a l'edat de 83 anys. Des de feia uns anys, Alfaro estava retirat de la vida pública per problemes de salut. El 2007 va rebre l'últim gran homenatge amb l'exposició retrospectiva sobre la seva obra organitzada per l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), museu que ell mateix va impulsar, i el 2010 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Andreu Alfaro, que el 1980 va ser reconegut amb el Premi d'Honor Jaume I; el 1981, amb Premio Nacional de les arts plàstiques, i el 1991, amb el premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques de la Diputació de València, ha estat un dels artistes valencians més internacionals del segle XX. La capella ardent s'instal·larà aquest diumenge al seu taller, a Rocafort.

A Catalunya es poden contemplar algunes de les seves obres més emblemàtiques: el 'Monument a la dona treballadora', que va instal·lar el 1996 a Terrassa; les 'Quatre Columnes a l'Autònoma', que va instal·lar a Bellaterra el 1999; una escultura commemorativa monumental dedicada a Jacint Verdaguer realitzada el 2002 amb motiu de l'Any Verdaguer, a Vic, i 'Ones', una obra de 42 metres d'altura i 83 d'amplada que es pot veure al port de Barcelona des del 2003. Gran amic de Joan Fuster, Alfaro va ser presentat a Barcelona per Raimon durant un dels primers concerts privats que va fer a la ciutat. El 1966 va exposar a la Biennal de Venècia, i la seva obra va assolir ressò internacional. 

Andreu Alfaro va estar relacionat amb el Grup Parpalló i va estar influenciat per escultors constructivistes com Brancusi o Pevsner, i també per Jorge Oteiza. La preocupació per integrar les seves escultures en l'espai arquitectònic ja es troba en les seves primeres obres importants, com la que va realitzar per al Col·legi Alemany a València els anys 1959-1960. Poc després va començar una etapa en que va madurar el seu compromís amb la societat: 'La veu d'un poble' (1964-65) i 'Monument a l'amor' (1965-67).

L'interès d'Alfaro per les escultures de gran format es va començar a manifestar a mitjans dels anys seixanta, després de passar per una etapa en què havia experimentat amb elements metàl·lics i havia realitzat obres de caràcter cinètic. L'exposició d'escultures de gran format que va presentar al parc Cervantes el 1977 i diversos monuments que va fer, com el 'Monument al Països Catalans', a Tàrrega, van marcar un període de reconeixement internacional i la seva maduresa artística.

La seva creació artística pren la metodologia dels processos i materials industrials, i el convenciment que l'escultura ha de servir per simbolitzar actituds o arguments col·lectius. Els seus primers treballs van ser amb llauna i filferro, varetes i planxes laminades d'ús industrial, sempre amb marcades formes geomètriques, introduint més tard altres elements com el marbre o la pedra calcària, l'acer i l'alumini.