El País Valencià conclou l'exhumació de la fossa del franquisme més gran trobada fins ara

ValènciaL'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 113 del cementeri de Paterna (Horta) està a punt de tancar una important pàgina en la seva lluita. Els treballs a la fossa comuna més gran exhumada de manera completa al País Valencià estan a punt de finalitzar amb la localització de 49 cossos, amuntegats, amb impactes de bala i altres símptomes d'haver patit una mort violenta. Els familiars esperen ara la identificació de les restes per poder donar-los un enterrament "digne" i treure els seus avantpassats d'aquest "mapa de l'horror", tal com defineix la situació el president de l'associació, Santi Vallès.

En paral·lel als treballs d'exhumació, l'associació ha interposat un recurs contra l'arxivament de les diligències que la jutgessa va obrir després de les primeres localitzacions, i sis dies més tard les va tancar al·legant que la causa havia prescrit perquè els cossos estaven morts des de feia més de 20 anys.

Tres mesos de treballs

Tres mesos després d'iniciar els treballs, l'equip arqueològic ArqueoAntro es troba a punt de finalitzar la seva tasca a la fossa 113, i ahir dilluns varen treure l'últim cos. Abans de concloure, hauran de fer una comprovació final del terra de la fossa, per descartar que no hi hagi una altra capa.

Afusellaments els anys 1940 i 1941

L'exhumació de la fossa pretenia trobar 62 cossos que es correspondrien amb els afusellaments que van tenir lloc el 18 de gener del 1940 i el 19 de setembre del 1941 prop del cementiri. Els treballs han estat guiats per les investigacions de Vallès: el registre del cementiri de Paterna, els llibres que documenten els afusellaments al País Valencià i els testimonis orals dels descendents directes encara vius.

"És un dia especial, però açò no ha fet més que començar", ha valorat Santi Vallès, que va iniciar la recerca personal del seu besoncle a l'Arxiu de Salamanca, però també va visitar arxius militars i va recuperar el judici sumaríssim que se li va fer al seu familiar. Gràcies a les seves investigacions va poder esbrinar que en aquelles dues dates van ser afusellades víctimes d'altres municipis valencians com Rafelbunyol (Horta), Ontinyent (Vall d'Albaida), la Pobla Llarga (Ribera Alta), Manises (Horta) o Carlet (Ribera Alta).

Alcaldes, regidors, sindicalistes i jornalers

Durant els darrers mesos, a l'associació valenciana s'han unit desenes de familiars, fins i tot familiars de víctimes que procedien de Burgos, Granada o Madrid. Una de les associades és de Barcelona i busca una víctima procedent de Palacios de la Sierra (Burgos), afusellada també a Paterna. Les víctimes d'aquestes dues "saques" són majoritàriament alcaldes, regidors, sindicalistes, jornalers i treballadors republicans.

2.237 morts a Paterna i 50 fosses comunes

Santi Vallès ha destacat que la repressió al País Valencià va ser més intensa que a Catalunya, perquè en dividir-se el front republicà, "els que varen quedar en aquest costat només tenien la possibilitat de fugir a través del port d'Alacant". Segons les estimacions de l'historiador Vicent Gabarda al llibre 'Els afusellaments al País Valencià', unes 2.237 persones haurien estat mortes a trets entre el 1939 i el 1950 en un mur prop del cementiri. Si bé no totes estan soterrades a Paterna, la xifra de fosses comunes delimitades en aquest indret és de 50, però podria superar el centenar, segons ha afirmat Vallès a partir d'altres estudis.

"Els crims de lesa humanitat no prescriuen"

El portaveu dels familiars també ha subratllat que "nosaltres creiem que són crims de lesa humanitat, que no prescriuen", i ha puntualitzat que no són víctimes de la Guerra Civil, sinó del franquisme, "perquè la guerra ja havia acabat".

El president de l'Associació de la Fossa 113 ha explicat que cada dia familiars de víctimes demanen assessorament per iniciar procediments com el seu. Sobre aquesta qüestió, ha remarcat que és important que les administracions sàpiguen que hi ha "una pressió al darrere de famílies que busquen una sepultura digna, perquè això és un mapa de l'horror, no una sepultura".

Finançament de la Diputació de València

Les exhumacions han comptat amb una línia subvenció de la Diputació de València que ha aportat fons per a l'excavació i els treballs de l'equip arqueològic. La corporació provincial ha anunciat recentment que doblarà la dotació pressupostària –més de 500.000 euros– per a aquesta partida i es preveu que hi hagi desenes de sol·licituds d'obertura de fosses.

Amb tot, aquesta no és la primera de les fosses que s'ha obert amb finançament de la Diputació de València, però sí la més gran i la que s'ha exhumat de manera completa, ja que a l'abril també es va iniciar l'exhumació de la fossa 82, on es van localitzar dos cossos dels 20 que es preveien.

Precisament, el ple de les Corts Valencianes va aprovar el 5 de juliol continuar amb el tràmit del projecte de llei de memòria democràtica i per a la convivència, que també preveu, entre altres mesures, finançament públic per a l'exhumació i la identificació de víctimes del franquisme.

La Generalitat Valenciana assumirà el cost de les exhumacions de les víctimes del franquisme

"Aquest cementeri s'ha d'aixecar de manera sistemàtica"

"Aquest cementeri s'ha d'anar aixecant de manera sistemàtica, s'ha de crear un banc d'ADN i agafar les mostres de la gent gran, que es mor, amb iniciativa de les famílies però facilitada per les institucions, habilitant un sistema que no sigui només de subvencions, perquè si no els arqueòlegs han d'avançar els diners", ha reclamat Santi Vallès.

El president de l'associació de familiars ha demanat coordinació a les institucions (Generalitat Valenciana i Diputació de València) per garantir tots els processos d'exhumació i que plantegin iniciatives parlamentàries per anul·lar els judicis sumaríssims i "reparar el nom, que no la dignitat, que mai no l'han perduda".

Paterna, Centre d'Interpretació de la Memòria

Així mateix, aposta perquè Paterna esdevingui un centre d'interpretació de la memòria amb la documentació dels expedients sumaríssims, actualment a Madrid, i amb tots els objectes, com els projectils que apareixen a les exhumacions o les gravacions de "testimonis de l'horror", perquè les fonts escrites "estan esbiaixades o adulterades".

"Això no es pot quedar en un cas aïllat, perquè el nostre cas és només la punta de l'iceberg de tot el que hi ha aquí", ha remarcat Vallès.