Descarten el delicte d’odi en la mort de l’activista LGTBI a València
Els investigadors creuen que l’autor del crim podria ser un conegut de Lumbreras
ValènciaLa mort violenta del referent del moviment LGTBI Fernando Lumbreras, de 60 anys, a casa seva a València continua sense tenir una causa clara. Tres dies després que es trobés el cos, la policia encara no ha pogut fer cap detenció relacionada amb el presumpte assassinat. L’única cosa que les forces de seguretat semblen descartar és que l’excoordinador del col·lectiu en defensa de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals Lambda fos víctima d’un crim d’odi. En declaracions a les agències Efe i Europa Press, els investigadors van descartar que l’homofòbia fos la causa de la mort i van situar l’origen del tràgic succés en alguns dels altres possibles escenaris que ara s’obren, entre els quals prendria força la participació d’alguna persona coneguda de la víctima.
La hipòtesi policial s’ha vist reforçada pel testimoni d’una veïna de l’activista que recull el diari 'Levante'. La dona, que va tenir accés a l’habitatge de la víctima, assegura que va trobar Lumbreras amb cops a tot el cos, una peça de roba al coll, les mans lligades a l’esquena, completament vestit amb roba de carrer i tombat cap per avall. També corroboraria aquesta línia d’investigació el fet que per accedir al domicili no calgués girar la clau i que la porta no estigués forçada, així com l’anàlisi ocular dels investigadors, que els ha dut a avaluar seriosament la possibilitat que la víctima pogués conèixer els agressors.
Així mateix, i segons fonts citades per aquest mateix diari, el resultat preliminar de l'autòpsia realitzada ahir hauria confirmat que la causa de la mort va ser una asfíxia per estrangulació, i que els cops que presentava no eren mortals, sinó una mostra de l'acarnissament de l'autor o autors del crim.
La veïna que va trobar el cos va accedir a l’habitatge, que no és clar si estava regirat o no –hi ha versions contradictòries–, alertada per uns amics amoïnats per la salut de Lumbreras perquè no en sabien res des de dilluns i no constava que s’hagués connectat al servei de missatgeria de WhatsApp.
A més, la línia d’investigació segons la qual Lumbreras podria haver mort a mans d’una persona coneguda s’hauria vist reforçada pels testimonis de veïns, que asseguren que l’activista oferia sovint casa seva per acollir persones que li sol·licitaven ajuda, algunes de molt pròximes i d’altres no tant.
A aquest reguitzell d'hipòtesis s’hi suma el fet que Lumbreras va ser amenaçat de mort en el passat pel seu germà, que va acabar detingut. Dilluns, segons els testimonis dels veïns, la víctima va rebre la visita d’un home que no havien vist mai a l’edifici.
Davant l'allau de possibilitats, des del col·lectiu Lambda demanen la necessitat de deixar treballar la policia a la qual, això sí, reclamen la màxima “celeritat”. Així ho va assenyalar ahir el seu coordinador general, Àlec Casanova, que va destacar que volien que caigués tot “el pes de la justícia” sobre l’autor o autors dels fets.
“Si hi hagués la remota possibilitat que hi hagi un delicte d’odi actuaríem en conseqüència i convocaríem actes de repulsa i altres iniciatives. Però, com que no tenim cap indici en una direcció o en una altra, el que hem de fer és esperar i no crispar la gent. Tampoc volem que tinguin por. El que volem per damunt de tot és reforçar la idea que Lumbreras era un referent, un dels pares fundadors de Lambda l’any 1986”, va destacar Casanova.
El portaveu de l’entitat LGTBI va admetre que durant els últims anys s’havia incrementat el nombre de lleis que protegeixen el col·lectiu, però va destacar que encara hi havia sectors de la societat als quals els missatges de tolerància i convivència “no arriben”, per la qual cosa Casanova va reclamar coratge. “Hem de dir a tot aquell qui vulgui espantar-nos que ens mantindrem ferms com va fer el Fernando, que va lluitar quan era molt més difícil que ara”.
La lluita del fill d’un legionari
I, certament, així va ser, perquè Fernando Lumbreras, nascut a Melilla i fill de legionari, en una entrevista a À Punt el juny passat explicava com en la seva joventut va haver de lluitar per ser acceptat, primer per la família i després per la societat. Un camí que l’activista considerava encara incomplet: “Hem aconseguit moltes coses en el pla legal, però el que encara ens queda és traspassar-ho a la resta de la societat. Ens falta el ple reconeixement i el ple respecte. Ser molt més visibles del que hem sigut al llarg de la història”. “Hem de manifestar-nos amb tota normalitat perquè tenim por del que no coneixem; en el moment que creuem dues mirades ja podem ser amics”, defensava l’activista LGTBI, que admetia que encara ara, als 60 anys, sovint patia insults al carrer.
