L'atac de la dreta al català
País Valencià20/01/2024

Verònica Cantó Doménech: "Tenim set anys per evitar que el valencià entre en una situació d'emergència"

Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

ValènciaLlicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

Les dades apunten que el valencià s'acosta a l’emergència lingüística. S'està a temps d’evitar-la?

Les últimes dades, que són del 2021, ens diuen que el 2015 l'entenia el 72,4% de la població i que ha pujat [al 75,8%]. El parlava un 50,9% i ara un 50,6%. Els que el lligen i l'escriuen també han augmentat considerablement [del 52,9% al 57,2% i del 34,8% al 40,8%]. Això significa que ara es coneix més que mai. El problema continua sent l'ús. En l'any 1995, parlava valencià el 62% i ara el 50,6%. A casa, hem passat d'un 55% l'any 1985 a un 50,5% l'any 1992, i a un 23,1% el 2021. Hi ha una interrupció de la transmissió familiar i intergeneracional. ¿Hi ha vareta màgica? No, el que s'ha de fer és, sobretot, usar-lo. És ací on tenim la gran batalla.

Com definiria l'emergència lingüística i quin marge hi ha per evitar-la?

— S'està produint un retrocés del valencià i aquesta emergència arribaria en el moment que hi hagués un punt sense retorn. Per recuperar la transmissió familiar són importantíssims els segments de la població més joves i l'acollida de nouvinguts. Crec que tenim un marge molt curt. Jo situaria un període de 5 a 7 anys.

Cargando
No hay anuncios

Parla d'un període curt i dels joves, però a partir del curs que ve el valencià deixarà de ser llengua vehicular a tot el territori, i on es mantingui ho serà en menys grau.

— L'única concreció és l'eliminació de l'obligatorietat del mínim del 25% en les zones castellanoparlants. Però no tinc constància del que es vol fer [des del govern del PP i Vox].

El nou model hauria d'eliminar l'exempció de les zones castellanoparlants i fer la llengua vehicular a tot el territori?

— En la realitat actual, l'exempció ja resulta totalment anacrònica. Pel que fa a la vehicularitat, no renunciaré mai que el valencià puga ser vehicular a tot el territori.

Cargando
No hay anuncios

A què es deu el rebuig al valencià que hi ha en certes parts del territori, especialment al sud?

— Ha estat fomentat per determinades posicions ideològiques i interessos.

Qui l'ha fomentat?

— A mi no em correspon valorar qui ho ha fomentat i per què.

Cargando
No hay anuncios

En un context en què la Generalitat adopta mesures que afebleixen la llengua, aquesta prudència institucional és la millor fórmula?

— L'AVL parla a través de les seues obres i si el diàleg i el consens van presidir la seua creació, és el diàleg i el consens el que continua presidint la seua actuació. I no crec que revifar el conflicte de la llengua siga bo, perquè en una situació de conflicte no guanya mai el valencià, guanya el castellà, que és la llengua més forta. L'AVL no ha fet mai deixadesa de les seues funcions i les coses les ha dit molt claretes sempre. Ho ha dit al diccionari, als dictàmens, als informes... L'AVL s'ha de preocupar per la llengua. L'AVL es va crear per sostraure la llengua del debat partidista, i en eixes estem.

Ara fa uns mesos es va abordar el debat sobre la doble denominació català-valencià. A diferència de les Illes Balears, la denominació única de català és una opció que cal descartar?

— El nostre Estatut d'Autonomia anomena la llengua valencià, per tant, no hi ha lloc a discussió. Ara bé, l'any 2005 es va aprovar el Dictamen sobre els Principis i Criteris per a la Defensa de la Denominació i Entitat del Valencià. I fa deu anys es va aprovar el Diccionari Normatiu Valencià. En el dictamen, es diu que hi ha dues denominacions igualment legals per designar esta llengua: el valencià, que és la del nostre Estatut, i el català, que és la de l'Estatut de Catalunya i el de les Illes Balears. I el que diu el document és que quan traspassem les fronteres administratives, que no lingüístiques, els governs autonòmics i l'Estat han d'harmonitzar eixa dualitat onomàstica perquè no es done una imatge d'una llengua fragmentada. A les definicions de valencià i català [del diccionari], l'AVL ha sigut molt clara. La llengua és la mateixa i hi ha dos denominacions: valencià i català.

Cargando
No hay anuncios

Per què a les Illes Balears el nom de la llengua no genera conflicte i sí al País Valencià?

— Perquè som fruit d'una història i la Transició no va ser la mateixa.

Per què molts valencians neguen la unitat de la llengua?

— No tinc eixa percepció. Un dels problemes ha sigut crear una identitat d'on no calia, perquè la llengua la podem sentir tingam la ideologia que tingam. Però si tu el que fas és barrejar conflicte lingüístic, conflicte identitari..., aleshores, crees una amalgama de conflictes que un no especialista no té per què discernir.

Cargando
No hay anuncios

El president de la Generalitat va dir que calia "recuperar l'esperit fundacional de l’AVL” i “revalencianitzar" els seus criteris lingüístics. Què li respon?

— Quan es va posar en qüestió l'AVL [pel conseller d'Educació], el president Mazón va tallar la polèmica dient que tot el Consell reconeixia l'autoritat lingüística de l'AVL. Quan el president parlava de revalencianitzar, jo també m'hi apunte, però en el sentit com defineix la paraula el nostre diccionari, que diu que és reintroduir el valencià allà on ha deixat d'usar-se.

Se senten deslegitimats perquè la Generalitat atorgui ajudes a institucions com la RACV i Lo Rat Penat, que neguen l’autoritat de l’AVL i la unitat del català?

— El govern valencià pot donar subvencions nominatives [per al funcionament] a qui considere oportú, ara, l'autoritat lingüística és de l'AVL, i la llei de creació de l'AVL diu que no poden donar subvencions per a crear una normativa lingüística. També cal tenir en compte que són dos entitats centenàries que tenen un arxiu molt valuós, i si eixes subvencions són per posar a disposició del públic en general eixe patrimoni, no hi ha res a dir.

Cargando
No hay anuncios

Vox vol que aquestes dues entitats puguin expedir títols oficials de valencià.

— Per a mi és impensable, perquè no hi pot haver dos normatives. Una cosa és la intencionalitat i una altra les que es poden fer segons la llei. No passarà.

Fins a tres ajuntaments han vetat revistes en valencià adduint que "promouen els Països Catalans". Com ho valora?

— Qualsevol tipus de censura em sembla lamentable i la censura cultural i lingüística, a més, em retrotrau a una època en blanc i negre i em produïx molta tristesa. Vivim en una societat plural i diversa, on termes com censura no tenen espai, i a més xoquen frontalment amb altres termes com democràcia, llibertat i tolerància.